La icona dels “Nous Màrtirs”
LA ICONA DELS “NOUS MÀRTIRS” I DELS TESTIMONIS DE LA FE DELS SEGLES XX i XXI
La icona ecumènica dels nous màrtirs i testimonis de la fe dels segles XX i XXI representa l’assemblea que descriu el llibre de l’Apocalipsi: “Després d’això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans” (7,9). El segle XX, efectivament, va ser un segle d’“un martiri massiu”, tal com escriu Andrea Riccardi en el seu llibre El siglo de los mártires.
La icona dels “Nous Màrtirs”,pintada per Renata Sciachì de la Comunitat de Sant’Egidio, reprèn la tradició iconogràfica de la icona dels Nous Màrtirs de la basílica de Sant Bartomeu de Roma. La icona presenta la història dels testimonis de la fe del segle XX I XXI a la llum d’una reflexió teològica centrada en el llibre de l’Apocalipsi. A la part superior de la icona, hi ha Crist al tron, envoltat d’àngels i una multitud de testimonis de la fe, amb vestits blancs i palmes a les mans: és la imatge del llibre de l’Apocalipsi , al capítol setè, on es llegeix:
Després d’això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans. (…) Aleshores un dels ancians va prendre la paraula i em preguntà: “Aquests que van vestits de blanc, qui són i d’on vénen? “ Jo li vaig respondre: “Senyor meu, tu ho saps”. Ell em digué: “Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell i els han quedat blancs”.
(Ap 7, 9. 12-14)
“Aquests són els qui venen de la gran tribulació”. Són les paraules que es troben al centre de la icona i que son la clau interpretativa. Al bell mig de la icona, veiem un camp de concentració com una gran basílica envoltada de filferro espinós. Cristians catòlics, evangèlics i ortodoxos es van trobar junts als camps de concentració nazis, als gulags soviètics, i amb un sofriment comú per l’Evangeli. Són el lloc més alt de pregària i d’unitat dels cristians on van aprendre a estimar-se i a ajudar-se mútuament.
En aquesta catedral hi ha l’Evangeli obert, amb les paraules de Jesús relatades de l’Evangeli de Joan «Que tots siguin un» (Jn 17,21a) el crucifix i el ciri pasqual, símbols de la passió, mort i resurrecció del Senyor. A dreta i esquerra es poden veure dues grans processons de testimonis de la fe: una simbolitza l’Orient cristià, l’altra Occident. En aquestes dues grans processons reconeixem persones com Dietrich Bonhöffer, el Patriarca Tikhon de l’Església Ortodoxa Russa, Maksymilian Kolbe, deportat al camp de concentració d’Auschwitz o Edith Stein.
Sota el ciri pasqual, en una gruta sota terra que representa el búnquer on estava empresonat, hi ha representat el pastor luterà Paul Schneider. L’anomenaven “el predicador de Buchenwald” perquè des de la seva cel·la anunciava la Paraula de Déu.
Avui els nous màrtirs viuen la passió de Crist i per això podem llegir la icona resseguint la passió i mort de Jesús. Comença a la part de baix amb l’entrada de Jesús a Jerusalem el Diumenge de Rams i la pregària a la muntanya de les Oliveres. Recordarem els màrtirs que han mort pregant a les esglésies de tots els continents. A la franja del mig acompanyarem Jesús des de la seva detenció fins al judici i la seva passió. Recordarem els màrtirs que han estat venuts i assassinats per màfies, capturats, detinguts, processats i empresonats. Finalment a la franja superior arribarem amb Jesús i amb els màrtirs fins als nous gòlgotes dels segles XX i XXI.
En la franja inferior s’evoca l’entrada de Jesús i dels màrtirs a la passió. La memòria dels màrtirs de les esglésies d’Àfrica recorda el Diumenge de Rams a Goma (República Democràtica del Congo) el 24 de març de 2002. En plena processó van llançar una granada als fidels. Destaca Évariste Kagorora, capturat per homes armats hutus mentre diu a la seva germana: “Em mataran. Agafa aquesta Bíblia. És el més valuós que tinc: és la meva vida”.
A la part central es recorda l’església d’Europa i d’Amèrica. Óscar Arnulfo Romero, arquebisbe de San Salvador, el 24 de març de 1980 es assassinat mentre celebrava la missa. Va fer sentir la seva veu per defensar els sense veu i per demanar que s’acabés la violència. Al seu costat es poden reconèixer Jacques Hammel, prevere de la parròquia de Saint-Etienne-du-Rouvray, assassinat el 26 de juliol de 2016, frère Roger Schutz, fundador i prior de la Comunitat de Taizé, i Andrea Santoro testimoni de diàleg i de compartició amb la població musulmana a Turquia. Alexandre Men va ser assassinat quan es dirigia a l’església.
A la part dreta es recorda l’església d’Àsia i Orient Mitjà i el martiri de molts cristians a causa de la destrucció de les esglésies a Pakistan, Síria i Iraq. A l’interior de l’església destruïda, al centre, es troba Ragheed Aziz Ghanni, sacerdot caldeu assassinat el 2007 a Mossul i Bulos Faraj Rahho, l’arquebisbe catòlic caldeu de Mossul.
En la secció inter-mitja començant per l’esquerra es recorden els martiri de tots els continents per oposar-se a la corrupció, al narcotràfic, a les màfies o al domini de les maras. Amb camisa blanca i corbata destaca Floribert Bwana Chui. Aquest jove de la Comunitat de Sant’Egidio de Goma (Kivu, Congo), funcionari de duanes, va ser torturat i assassinat el 8 de juliol del 2007 perquè es va negar a acceptar suborns per deixar entrar al país aliments en mal estat. L’any 2024 el papa Francesc el va declarar màrtir contra la corrupció. Es recorda el cardenal Juan Jesús Posadas Ocampo, arquebisbe de Guadalajara, assassinat a Mèxic el 1993 per ordre de destacats membres del càrtel de Tijuana. També trobem tres màrtirs que es van oposar a la màfia: Giuseppe Puglisi, Giuseppe Diana, i el jutge Rosario Angelo Livantino.
Molts cristians en èpoques més recents, han estat capturats o segrestats a l’Orient Mitjà o a Àfrica. Dues germanes del Sagrat Cor van ser assassinades a Sudan al 2002, Regina Roba i Mary Daniel Abut. A la part inferior es veu un forat fosc de la història on ressalta un sacerdot armeni acompanyat d’una família: recorda el genocidi dels armenis de 1915, el Medz Yeghern, el Gran Mal.
Recordant la detenció dels màrtirs es reconeix Ceferino Jiménez Malla el primer màrtir gitano, màrtirs a la guerra civil espanyola i el beat Juan Díaz Nosti, director espiritual dels estudiants claretians màrtirs de Barbastre. El papa Joan Pau II els va beatificar el 1992. A la part superior dreta hi ha Christian de Chergé, prior del monestir trapenc de Nostra Senyora de l’Atles, segrestat i assassinat al 1996 per terroristes del Grup Islàmic Armat, juntament amb els seus germans de comunitat. La seva vida era un testimoni cristià de diàleg en un país islàmic.
Molts màrtirs han estat assassinats després d’un procés farsa i d’una condemna. Per això un soldat suggereix una acusació a cau d’orella del jutge, com en una delació, i el full on escriu el jutge està en blanc, perquè en realitat la condemna a mort ja està decidida. La figura principal, dempeus, és Abuna Petros, bisbe etíop, que van ajusticiar les forces d’ocupació italianes el 1936. Asseguts, a la primera fila, d’esquerra a dreta hi ha en primer lloc el metropolitarus de Sant Petersburg, Benjamí i el bisbe anglicà ugandès Janani Luwum que va ser una de les veus més fermes a criticar els excessos del règim d’Idi Amin i va ser acusat falsament de traïció i d’amagar armes.
Aquest gran vaixell evoca els vaixells que durant la Guerra Civil espanyola es van transformar en presons (txeques) on s’empresonava, es torturava i s’executava. Estaven amarrats als ports de Barcelona, Tarragona i Santander, entre d’altres. Al vaixell Río Segre, per exemple, hi havia tres-cents presos, dos-cents divuit dels quals van ser condemnats a mort. A la part inferior, al centre, es representa l’escolapi Alfredo Parte celebrant la litúrgia de manera clandestina. A la part inferior, a l’esquerra, trobem el capellà Isidre Fàbregas i Gils. A la dreta, Agapito Modesto, religiós de La Salle.
A la part superior, a l’esquerra, trobem María Pilar Guillón i dues companyes seves, joves infermeres voluntàries de la Creu Roja, assassinades in odium fidei el 1936 durant la persecució religiosa a Espanya. A la part superior, a la dreta, entre els preveres Joan Roca i Vilardell i Josep Maria Panadès i Tarré,destaca la figura del caputxí Ambrosio de Santibáñez.
A la franja superior, els tres quadres formen un tríptic que representa la fe, l’esperança i la caritat. La fe evoca la crucifixió; l’esperança, la mort i la resurrecció, i la caritat, la deposició. El quadre de l’esperança, representat per la catedral de filferro espinós, ja està descrit.
A la part esquerra la figura central és Miguel Agustín Pro Juárez. El jesuïta mexicà va ser afusellat amb els braços oberts, com Jesús a la creu. A la seva esquerra hi ha Clement Shahbaz Bhatti, laic catòlic paquistanès, ministre de les Minories, assassinat a Islamabad el 2 de març de 2011. Amb l’hàbit blanc dels pares blancs trobem Joaquim Vallmajó. Dos homes amb túnica taronja representen vint egipcis coptes i un ghanès que el febrer de 2015 van ser degollats per homes d’Estat Islàmic a la platja de Sirte (Líbia), on estaven treballant. Dorothy Mae Stang (agenollada) va ser una religiosa missionera brasilera d’origen nord-americà, de la congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Namur. Va ser assassinada el 2005 a l’Estat brasiler de Pará com a represàlia per les seves repetides protestes contra les empreses responsables de la desforestació i de les males condicions de vida dels treballadors a la selva amazònica. A les mans té la Bíblia, la seva única “arma”.
A la dreta de Miguel Pro podem reconèixer Martin Luther King . Al seu costat un jove amb vestit talar representa un dels nou màrtirs d’Oviedo, el seminarista Ángel Cuartas Cristóbal. A l’extrem dret hi ha Florentino Asensio Barroso, bisbe de Barbastre. També hi veiem José María Corbín Ferrer (1914-1936), laic, membre dels joves d’Acció Catòlica, de vint-i-dos anys, i el claretià Tomàs Capdevila i Miró. Tots ells màrtirs de la guerra civil espanyola.
Al terra hi ha un grup de persones. Representen els quaranta seminaristes assassinats a Butare (Burundi) l’alba d’un dia de 1997. Els seminaristes hutus s’haurien pogut salvar separant-se dels tutsis, però no van voler-ho fer perquè els consideraven els seus germans.
Els màrtirs de la caritat, significats amb la deposició de Jesús al sepulcre, ens recorden que mai es pot abandonar el cos ferit dels malalts. Aquí es fa memòria de tots aquells que, en contextos d’epidèmies o en països en guerra, malgrat el perill que corrien, es van quedar on eren per tenir cura dels pobres i dels malalts i ho van pagar amb la vida. A causa dels diferents brots de l’epidèmia d’ebola va morir a Guinea, Marcel Massa Guilavogui, de la Comunitat de Sant’Egidio. A Uganda Matthew Lukwiya. A la República Democràtica del Congo les sis germanes de les Suore Poverelle de l’Institut Palazzolo que no van deixar de servir i curar els pobres malalts. En un hospital de Madrid va morir el missioner espanyol Miguel Pajares, el primer europeu amb la malaltia d’Ebola a Libèria.
A la part inferior del quadre es recorden les quatre germanes de les Missioneres de la Caritat, víctimes d’un atemptat terrorista al Iemen. A la part dreta veiem un grup de religioses: Leonella Sgorbati, de les Germanes Missioneres de la Consolata, assassinada a Mogadiscio, i Annalena Tonelli, una laica italiana assassinada a Somàlia el 2003.
Sobre els màrtirs de temps recents, el papa sant Joan Pau II, en ocasió de l’acte de commemoració dels testimonis de la fe del segle XX que es va celebrar el diumenge 7 de maig del 2000 al Coliseu, va dir: “Allà on semblava que l’odi contaminava tota la vida i no es podia fugir de la seva lògica, ells van demostrar que ‘l’amor és més fort que la mort’. En terribles sistemes d’opressió que desfiguraven l’home, en llocs de dolor, enmig de privacions duríssimes, en marxes insensates, exposats al fred i a la fam, torturats i suportant patiments de tota mena, van fer que ressonés ben forta la seva adhesió a Crist mort i ressuscitat”.