BREU HISTÒRIA

La Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor es troba a la plaça de Sant Just, amagada entre la traça d’alguns dels carrers més antics de la ciutat vella, al costat de la plaça de Sant Jaume. Les recents troballes arqueològiques han permès aprofundir en l’origen de l’església i concloure que a Sant Just, com a la Catedral, hi hauria hagut un culte cristià ininterromput des del segle IV.
Al segle XIV es va construir la basílica actual, d’estil gòtic, en el mateix indret on hi havia hagut una construcció romànica i l’antiga basílica visigòtica (segle VI). Si observem l’interior, ens adonem que la nau consta de sis trams, i és coberta amb voltes de creueria i claus de volta esculpides i bellament decorades. La sobrietat de les voltes gòtiques de la nau central contrasta amb la decoració neoclàssica i neogòtica de les capelles laterals i l’altar.

L’altar major és neoclàssic i va ser construït entre 1816 i 1832, substituint un altar del 1537 que estava presidit per un gran retaule renaixentista amb una talla de la Mare de Déu de Montserrat, entronitzada a la sagristia. Actualment es pot venerar una imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la qual s’accedeix pel cambril.

A la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor es viu una presència continuada de pregària i d’acollida als pobres i als pelegrins a cura de la Comunitat de Sant’Egidio.