El presbiteri

Presbiteri
Presbiteri

El presbiteri s’alça sobre una plataforma el·lipsoide elevada sobre l’antic paviment. L’altar major és neoclàssic i va ser construït entre 1816 i 1832, substituint un altar del 1537 que estava presidit per un gran retaule renaixentista amb una talla de la Mare de Déu de Montserrat que es troba provisionalment en el museu del Monestir de Montserrat. El retaule major va ser reformat a finals del segle XIX per August Font. Envoltant l’altar s’alcen 12 columnes de marbre que representen els dotze apòstols que abracen la icona del rostre del Senyor i una imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la qual es pot accedir per unes escales laterals. Una dona amb els ulls tapats portant la creu i el calze representa la fe. Al centre de la conxa hi ha els sants màrtirs Just i Pastor amb palmes a les mans, que són coronats per dos angelets. A banda i banda i alçats en dues columnes, els quatre evangelistes: Joan (àguila) i Mateu (home) a dalt, i Marc (lleó) i Lluc (bou) sobre les columnes, obra dels germans Vallmitjana.

Des que l’any 2005 la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor va ser confiada a la Comunitat de Sant’Egidio, la basílica és presidida per una icona del rostre del Senyor. És una còpia d’una icona original del segle XVI que es troba a l’església de Sant’Egidio de Roma. La icona és originària del nord de Rússia (Novgòrod) i representa el Mandílion, és a dir, el rostre de Crist sobre una tela que, en la icona, apareix sostinguda per dos àngels. El Mandílion és la imatge del rostre de Jesús que no ha estat traçat per mans humanes.