INICI

intro3La Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor es troba a la plaça Sant Just de Barcelona, amagada entre la traça d’alguns dels carrers més antics de la ciutat vella, al costat de la Plaça de Sant Jaume. Les recents troballes arqueològiques han permès aprofundir en l’origen de l’església i concloure que a Sant Just, com a la Catedral, hi hauria hagut un culte cristià ininterromput des del segle IV.

A la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor es viu una presència continuada de pregària i d’acollida als pobres i als pelegrins a cura de la Comunitat de Sant’Egidio. Cada vespre es troba per la pregària i per la litúrgia eucarística dominical.

L’església s’obre d’una manera molt especial als pobres el 25 de desembre en el tradicional dinar de Nadal. La Comunitat de Sant’Egidio ha recuperat aquesta antiquíssima tradició cristiana a la basílica de Santa Maria in Trastevere des de 1982 i a Barcelona se celebra des de 1989.

intro4Al segle XIV es va construir la basílica actual, d’estil gòtic, en el mateix indret on hi havia hagut una construcció romànica i l’antiga basílica visigòtica (segle VI). Quan entrem a l’interior de la basílica actual sorprenen les dimensions, però alhora l’extrema simplicitat, característica de la tradicional sobrietat del gòtic català. La nau consta de sis trams, i és coberta amb voltes de creueria i claus de volta esculpides i bellament decorades. La sobrietat de les voltes gòtiques de la nau central contrasta amb la decoració neoclàssica i neogòtica de les capelles laterals i l’altar. L’altar major és neoclàssic i va ser construït entre 1816 i 1832, substituint un altar del 1537 que estava presidit per un gran retaule renaixentista amb una talla de la Mare de Déu de Montserrat que s’exposa provisionalment en el museu del Monestir de Montserrat. Actualment es pot venerar una imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la qual s’accedeix pel cambril. Presideix l’altar la icona del rostre del Senyor, l’original de la qual es venera en l’Església de Sant’Egidio de Roma.

La Capella de Sant Feliu guarda el retaule de la Santa Creu, obra magnífica de Pere Nunyes, pintat entre 1525 i 1530. La crònica de Sant Pere de les Puel•les, font literària de quasi totes les primeres informacions relatives a l’església de Sant Just, es refereix a l’especial concessió de tres notables privilegis: la Batalla Jutjada, el Jurament dels Jueus i el Testament Sagramental, concedits per Lluís el Pietós a l’altar de Sant Feliu l’any 801, quan va foragitar els moros de Barcelona. Aquests privilegis van ser mantinguts a la nostra Basílica àdhuc després que Jaume I derogués les lleis gòtiques. L’any 1284 aquests privilegis van ser confirmats pel rei Pere II, en el cap. 48 de la constitució Recognoverunt Proceres.

L’Església de Sant Just i Sant Pastor ja tenia orgue el segle XV. L’orgue actual, el quart, fou construït per Miquel Beltran entre els anys 1906 i 1907 a partir dels materials preexistents, concretament els tubs. És, per tant, un instrument centenari, peculiar i únic per la seva configuració i per l’estat i qualitat dels seus elements interns. que va quedar intacte l’any 1936.intro7 Del campanar de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor es pot apreciar una de les millors vistes de la ciutat de Barcelona.